L’article presenta la fàcies de l’Empordanès i proposa diversos estudis metodològics per investigar els seus lligams amb el grup Chassey del Rosselló. En la primera part, es presenta una selecció de jaciments excavats al Cap de Creus i la metodologia aplicable a cadascun. La segona part exposarà diverses hipòtesis sobre la influència, la mobilitat i les rutes d’intercanvi entre aquests dos grups situats a banda i banda dels Pirineus, basades en els resultats dels estudis metodològics proposats.
Context
El neolític mitjà és un període que comprèn del V mil·lenni aC fins al III mil·lenni aC i que es caracteritza per diversos factors: l’explotació de matèries primeres especialitzades com la variscita; l’intercanvi d’aquestes matèries primeres amb altres matèries considerades com elements de prestigi com el sílex melat, l’obsidiana o les destrals de roques alpines, naixement de les primeres jerarquies socials que reben aquests béns de prestigi i la consolidació d’una base econòmica agropecuària (Terradas & Gibaja, 2002). Hi ha una territorialització basada en diferents models socioeconòmics, diferències en el món funerari i ecosistemes explotats que fan variar l’economia dels diversos territoris (Terradas & Gibaja, 2002). Aquesta territorialització genera tres fàcies identificables: El Vallesià, el Solsonià i l’Empordanès.
Aquest treball es basa en l’Empordanès. Aquest grup se situa a la zona del Cap de Creus, a l’Alt Empordà. El seu origen es remunta al grup Montboló del neolític mitjà inicial (3600-3400 a.C) (Tarrús, 1987). Es caracteritza per hàbitats al aire lliure. En el món funerari d’aquest grup, trobem dos tipus d’enterrament: El primer grup documentat són les tombes en fossa, com els jaciments de La Bassa o la Fonteta (Tarrús et al., 2016). El segon grup documentat són estructures megalítiques amb corredor, que s’originen a la Serra de l’Albera, que en són els més antics, i el Cap de Creus en IV mil·lenni aC i que s’estén per les zones circumdants més planeres del actual Alt Empordà i el Rosselló en el III mil·lenni aC. (Tarrús, 1987). Aquestes estructures megalítiques les trobem entre la plana i ~400 m.s.n.m, propers als assentaments. (Tarrús, 1987).
Mentre que al Llenguadoc-Rosselló s’hi troba la cultura Chassey, originada al VI mil·lenni aC l’actual Provença (Gassin et al., 2007), aquesta es va estendre ràpidament pel sud de França entre el V-IV mil·lenni aC, formant part de les rutes d’intercanvi que s’originen arreu d’Europa (Gassin et al., 2007). També té molta influència en l’Empordanès i que en aquest trobem diversos elements típics del Chassey, com els hàbitats (Tarrús et al., 2016). De les primeres estructures megalítiques del Chassey que es documenten al Rosselló són a la Serra de l’Albera al IV mil·lenni (Tarrús, 1987). La Serra de l’Albera separa l’Alt Empordà amb el Rosselló i també trobem el contacte del Chassey amb l’Empordanès. Aquests dos grups són tan semblants que Josep Tarrús defineix l’Empordanès en l’article Ca n’Isach (Palau-savereda), un poblado neolítico (V-IV milenio a.C.) en la zona dolménica del Alt Empordà com “Chassey del Empordà” (Tarrús et al., 2016)
Metodologia
La metodologia proposada en aquesta proposta d’estudi són l’anàlisi ceràmic, l’anàlisi d’estronci, l’anàlisi arquitectònic i un estudi arqueomètric per proposar diversos resultats que puguin respondre a l’origen d’aquest grup de l’Empordanès.
Estudis ceràmics poden ser molt variats. L’anàlisi de la manufactura ens aporta el mètode de fabricació i per tant la tecnologia del grup que la fabrica (Baldellou & Ramón, 1995). També es poden analitzar, les tipologies ceràmiques (Baldellou & Ramón, 1995), que ens indiquen l’ús de la ceràmica i diferenciant-les amb altres; i la decoració i els acabats, que marquen possibles implicacions funcionals, socials, rituals i d’influència (Baldellou & Ramón, 1995).
Estudi de isòtops d’estronci en les restes humanes, permetent veure la mobilitat del grup. A partir de la anàlisis d’estronci dels osssos ens indicarà els nivells d’estronci del lloc on s’han inhumat i l’anàlisis d’estronci de l’esmalt dentari ens indicarà diversos nivells d’estronci que l’individu consumia a partir dels diversos aliments i que li queden com a testimoni a les dents. Es contrasten i es veu si l’estronci és igual (l’individu no s’ha desplaçat) o si l’estronci és diferent (l’individu s’ha desplaçat) (comunicació oral, Parque, 2023).
Estudi arquitectònic, que ens veiem la construcció dels habitatges i les seves semblances amb els altres grups per determinar diversos factors: la influència d’un grup sobre un altre, la colonització del territori d’un grup exterior al grup local, la aculturació d’elements, l’intercanvi d’idees en les xarxes de comerç…
Estudi arqueomètric té moltes utilitats en el món de l’arqueologia. En el cas d’aquesta proposta de treball, l’arqueometria ens serviria per establir una cronologia i la procedència dels materials arqueològics.
Jaciments
Els jaciments escollits per la realització d’aquest treball són excavacions recents. Ja que permeten que s’hagi pogut conservar els màxims elements in situ i que no han estat alterats en anys posteriors, permetent aconseguir la màxima informació possible del grup Empordanès.
El primer jaciment escollit és el Dolmen dels Pardals. Descobert el 1999, es van realitzar diverses excavacions en el 2003, 2004 i 2006 (Carreras & Tarrús, 2016). Es va documentar un sepulcre de corredor amb cambra subcircular i túmul (Carreras & Tarrús, 2016), igual que els sepulcres Chassey que trobem en la regió de Llenguadoc-Rosselló (Bec Drelon, 2015). Els laterals d’aquest sepulcre son grans lloses de granit i la capçalera està formada per 5 lloses, que s’han rebaixat i formen un semicercle (Pubill & Trias, 2007). L’entrada del corredor són dues lloses de calcària, formant el forat d’entrada (Pubill & Trias, 2007). Dins d’aquest sepulcre es va documentar restes de 3 individus; 2 infantils i 1 adult, i un ric aixovar (Carreras & Tarrús, 2016). S’hi ha trobat fragments ceràmics, útils de sílex i denes de collaret discoïdals d’esteatita (Carreras & Tarrús, 2016). Aquestes troballes ens apropen a una cronologia del neolític mitjà, entorn el IV mil·lenni; tot i que es va continuar el seu ús fins a finals de l’edat del bronze (Carreras & Tarrús, 2016). Seria molt interessant aplicar estudis ceràmics als fragments recollits, estudis de isòtops d’estronci per les restes dels individus i també estudis arquitectònics, car per la cronologia del IV mil·lenni, seria un dels més antics de la zona.
El segon jaciment escollit és el Llit de la Generala (fig 1.). Descobert el 1912, es van realitzar diverses excavacions en el 1924 i el 2001 (Tarrús et al, 2004). L’estructura megalítica és un sepulcre de corredor amb cambra subcircular i amb túmul (Tarrús et al., 2004). En l’excavació del 1924, duta a terme per Pere Bosch-Gimpera i Lluis Pericot, es va recollir fragments de ceràmica grollera (Tarrús et al,2004). Priori a l’excavació del 2001, l’estructura consta amb molt mal estat (Tarrús et al., 2004). En la intervenció no es van recuperar restes òssies, però si es va recuperar restes ceràmiques i una fulla de sílex (Tarrús et al., 2004). Posterior a l’excavació, aquest megàlit es va restaurar (Tarrús et al., 2004). En aquest cas es poden aplicar els estudis ceràmics per les peces i també estudis arqueomètrics, sobretot en la fulla de sílex. Seria més cautelar no aplicar estudis arquitectònics, car en ser restaurada no és 100% original.
El tercer jaciment escollit és el poblat de Ca’n Isach (fig.2). Descobert el 1987, es van realitzar diverses excavacions entre el 1987 i 1994 i entre el 2001 i 2003 (Tarrús et al., 2016). Durant les excavacions es va documentar un poblat amb diverses fases d’ocupació. Les fases són des del neolític mitjà inicial, entorn el 4600 aC. fins l’edat del bronze, del s.VIII aC (Tarrús et al., 2016). En el cas d’aquest article, ens centrem en el neolític mitjà ple, del 3900 aC fins el 3400 aC. El poblat té 4 cabanes en forma de U documentades i estructures negatives, com sitges o forats de pal (Tarrús et al., 2016). En quant a cultura material, es van trobar vasos ceràmics a mà amb decoració estil Chassey, útils de sílex, sílex melat, i útils de pedra polimentada (Tarrús et al., 2016). Aquest assentament és un unicum, perquè és l’únic assentament del neolític mitjà excavat en la seva totalitat a Catalunya i també és l’exemple de que l’Empordanès tenia poblats al aire lliure (Tarrús et al., 2016). En aquest assentament es poden realitzar tots els estudis metodològics que es plantegen en aquest article, a excepció del estudi de isòtops d’estronci. Es poden realitzar estudis ceràmics per les ceràmiques, per saber-ne l’origen; estudis arquitectònics a les cabanes, i estudis arqueomètrics en les restes inorgàniques com els útils de sílex.
Aquest article presenta la fàcies de l’Empordanès del neolític mitjà i la cultura Chassey destacant la semblança en la construcció megalítica entre ambdós costats del Pirineu. En l’article es proposen diverses metodologies d’estudi per interpretar la relació entre aquests grups: una relació estreta, puntual, o si el grup Chassey es va desplaçar i establir a l’Empordà. Es presenten tres jaciments de la Serra de l’Albera-Cap de Creus (dues estructures funeràries megalítiques i un poblat) i les seves troballes i es plantegen diverses metodologies per ser aplicades.L’aplicació d’aquestes metodologies a les troballes podria aclarir si la fàcies empordanesa és un grup independent amb influència Chassey o una extensió del mateix grup, i mostrar l’impacte dels intercanvis del neolític mitjà a l’oest d’Europa a l’Empordà, incloent-hi possibles influències d’altres grups com el Vallesià.
Bibliografia
Baldellou, V & Ramón, N. (1995). Estudio de los materiales cerámicos neolíticos del conjunto de Olvena, Bolskan, 12, 105-169
Bec Drelon, N. (2015). Megalithic building techniques in the Languedoc region of southern France. A Laporte, L & Scarre, C. (Eds.) The Megalithic Architectures of Europe (pp.31-38). Oxford: Oxbow books.
Carreras, E. & Tarrús, J. (2016). Nous monuments megalítics a l’Alt Empordà i al Rosselló entre 1999-2015, Cypsela, 20, 25-61.
Gassin, B. Lea, V. Astruc L. & Linton, J. (2007). Lithic Management in the Chassey Culture Neolithic. Human Evolution, 2009, 25 (1-2)
Parque, Ó. (24 de Novembre de 2023). ¿De dónde vienen? Determinando la movilidad en restos esqueléticos humanos y animales en la Prehistoria. Seminari de l’assignatura de Prehistòria de la Península Ibèrica, curs 2023-2024, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya.
Tarrús, J.; Carreras, E.; Custoja, A. & Santamaria, P. (2004). L’excavació i restauració del dolmen del llit de la Generala (Roses, Alt Empordà), Cypsela, 15, 197-208.
Tarrús, J.; Aliaga, S.; Chinchilla, J. & Mercadal, O. (2016). Ca n’Isach (Palau-savereda), un poblado neolítico (V-IV milenio a.C.) en la zona dolménica del Alt Empordà. A Bonet, H. Del neolític a l’edat del bronze en el Mediterrani occidental. Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver (pp. 249-256). València: Diputació Provincial de València.
Tarrús, J. (1987). El megalitisme de l’Alt Empordà (Girona): els constructors de dòlmens entre el Neolític Mitjà i el Calcolític a l’Albera, Serra de Roda i Cap de Creus. Cota zero: revista d’arqueologia i ciència, 36-54.
Tarrús, J. (2021). Megalithism in Catalonia: A brief overview. Catalan Historical Review, 14, 9-20.
Terradas, X & Gibaja, J.F. (2002). La gestión social del sílex melado durante el neolítico medio en el nordeste de la península ibérica. Trabajos de prehistoria, 59 (1), 29-48.
Pubill, A., & i Trias, A. (2007). L’apropiació del paisatge a través del ritual de la mort: de la inhumació a la incineració. L’exemple del dolmen de Pardals (Darnius). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 197-203.
